Sinopsi

Les commemoracions dels aniversaris del naixement de Henry Purcell i de la mort de Georg Friedrich Händel ens ofereixen una oportunitat excepcional per gaudir d'un retorn a la música feta per l'intel·lecte, música que combina la bellesa amb l'ordre d'una estructura i arquitectura subjacents.

El terme barroc deriva de l'italià barocco, que en l'àmbit artístic el podríem traduir per “exuberant”. El 1860 s'utilitza aquest terme per descriure l'estil altament decoratiu de l'arquitectura italiana, alemanya i austríaca dels segles XVII i XVIII. El 1900, el terme barroc es fa extensiu a la música, per arribar a definir, al nostres dies, un estil musical que es va originar als voltants del 1600 i va culminar cap el 1750.

En la música del període barroc, la complexitat harmònica es desenvolupa paral·lelament a l'èmfasi en el contrast. La música instrumental emergeix amb força: la sonata, la suite i particularment el concerto grosso, queden clarament exemplificats en la música de Corelli, Vivaldi, Händel i Bach.

Apart de la seva reconeguda òpera Dido and Eneas, Henry Purcell va compondre cinc “semi-òperes” entre les quals s'inclou The Fairy Queen, del 1692, inspirada en l'obra de Shakespeare El somni d'una nit d'estiu. La variada orquestració, les inexhauribles referències a la fantasia, i els tocs d'enginy són la resposta de Purcell a la recurrent aparició de personatges i elements sobrenaturals al llibret –deus, fades, i esperits que intervenen en assumptes humans.

Els funerals de la reina Mary van ser excepcionalment grandiloqüents. A Purcell se li va encomanar la música per als moments més solemnes de l'ofici.

S'iniciaren amb una processó cap a l'abadia de Westminster. La marxa fúnebre fou interpretada per quatre trompetes de vares que permeten una gamma més àmplia de notes cromàtiques, i per tant, tocar en tonalitats menors.

Tanmateix, la veritable riquesa d'aquesta obra són els motets, que il·lustren perfectament el text de les Funeral Sentences amb expressivitat i dramatisme.

La Water Music de Händel va ser estrenada el 1717 al riu Tàmesi, per 50 músics sobre una barca, propera a una altra on s'estaven el rei George I i els seus cortesans. És un concerto en forma de tres suites. Els concertos de Händel són la seva contribució més important a la música instrumental: converteixen el concerto grosso Italià en un dels entreteniments preferits del període barroc, assolint l'equilibri entre les influències de l'estil més conservador de Corelli amb les més progressistes de Vivaldi.

Els famosos Coronation Anthems van ser escrits amb motiu de la coronació de George II (1727), i els podem considerar com música religiosa de l'Església Anglicana. Els Anthems són cantates orquestrals en las quals el cor actua com a pilar d'una ambiciosa i impressionant arquitectura musical. Händel experimenta amb totes les possibles textures de l'idioma coral, que tant útil li serà en els seus oratoris posteriors.

Alfons Fernández de la Reguera Sanfeliu